Autor: Pere | 27 / 06 / 2022 | Categories: Ruta per les províncies de Terol i Conca de les comunitats d'Aragó i Castella - La Manxa - Espanya (Inici: Alcanyís - Final: Móra de Rubiols) (2022) | Etiquetes: Catedral, Escapada Urbana, Patrimoni de la Humanitat, Plaça Major | Sense comentaris
La Catedral de Santa Maria i Sant Julià de Conca va ser construïda entre 1199 i 1257 sobre la mesquita musulmana de la ciutat.
L’edifici gòtic d’influència normanda va ser aixecat per ordre del rei de Castella Alfons VIII i la seva esposa Leonor d’Anglaterra.
Seu episcopal des de l’any 1183 va ser consagrada el 1208 sota l’advocació de la Mare de Déu.
Conca
Conca és la capital de la comarca de la Serrania Media-Campichuelo i Serrania Baja i de la província homònima.
La circumscripció provincial pertany a la comunitat autònoma de Castella – La Manxa.
El nucli antic situat sobre un penyal rocós a 1.000 m d’altitud està vorejat pel riu Xúquer i el seu afluent Huécar.
La seva economia destaca en el sector públic per la seva capitalitat i en el de serveis pel turisme.
El monument més característic de la ciutat són les Cases Penjades.
L’any 2021 va registrar un cens de 55.866 habitants.
Patrimoni de la humanitat
El 1966 la ciutat alta de Conca va ser inscrita com a patrimoni de la humanitat com a exemple de ciutat fortificada medieval.
-
- Ciutat alta de Conca
Cases Penjades de Conca
Les cases amb balcons de fusta són uns edificis civils que sobresurten de la cornisa rocosa sobre el congost del riu Huécar.
Van ser construïdes entre els segles XV i XVI i han estat utilitzades com a habitatges i casa consistorial.
Remodelades durant el segle XX alberguen des de 1966 el Museu d’Art Abstracte Espanyol.
-
- Cases Penjades
Introducció històrica de Conca
L’any 999 Kunka va ser la capital dels Banu Zennum de la cora de Santaver que depenia del califat de Còrdova.
El 1031 depenent de la taifa de Toledo va ser conquerida pel rei de Sevilla al-Mutámid.
L’any 1108 passa a control dels almoràvits després de la batalla de Uclés.
El 1177 el rei de Castella Alfons VIII conquereix la ciutat atorgant a finals del segle XII el Fur de Conca.
L’any 1257 el rei de Castella Alfons X li concedeix el títol de ciutat.
Conca supera els 15.000 habitants en el segle XVI gràcies a la indústria de la llana que perduraria fins al segle XVIII.
La ciutat va donar suport a Felip V durant la guerra de Successió espanyola (1701-1713).
Durant la Guerra de la Independència (1808-1814) va ser saquejada i la població delmada.
L’any 1833 va ser la capital de la nova província de Conca.
El 1874 va patir greument les conseqüències de la tercera guerra carlista.
L’any 1880 amb l’arribada del ferrocarril i la instal·lació d’algunes serraries Conca va assolir els 10.000 habitants.
Després de la Guerra Civil (1936-1939) amb l’èxode rural i la construcció de la Conca moderna s’abandona la ciutat antiga.
Des de l’any 1963 s’ha promogut la recuperació del nucli antic de Conca i el seu entorn.
La conquesta cristiana i el Fur de Conca
El Fur de Conca és un codi medieval escrit en llatí que va dotar a la població de certs privilegis per afavorir el seu assentament.
Va ser el prototip dels posteriors furs de Castella, Lleó, Aragó i Portugal.
Mapa de la ciutat alta de Conca / Plànol de la Catedral de Conca
-
- Mapa
-
- Plànol
Localització de la ciutat alta de Conca
1 – Ajuntament / 3 – Cases Penjades / 4 – Pont de San Pablo / 5 – Catedral de Cuenca i palau Episcopal / 6 – Convent de la Mercè / 7 – Convent de Sant Felip Neri / 8 – Convent de Sant Pau (Parador de Turisme) / 9 – Arc de Bezudo i llenç de Muralla / 10 – Hospital de Santiago Apòstol / 14 – Església de Sant Nicolau de Bari / 15 – Església de Sant Pere / 18 – Posada San José / 19 – Ruïnes de l’església de Sant Pantaleó / 20 – Torre Mangana
Localització de la Catedral de Conca
5 – Capella de Sant Antolí / 7 – Capella del bisbe / 10 – Cor / 13 – Púlpits / 14 – Capella major / 16 – Sepulcre dels Montemayor / 17 – Retaule de Sant Fabià i Sant Sebastià / 18 – Capella vella de Sant Julià / 19 – Capella de la Mare de Déu del Sagrari / 20 – Sagristia major / 23 – Sala Capitular / 24 – Capella nova de Sant Julià o del Transparent / 25 – Capella del Sagrat Cor de Jesús / 26 – Capella del Socors (Retaule de Santa Maria i tots els Sants) / 39 – Capella els Cavallers / 33 – Arc de Jamete / 34 – Altar de la Mare de Déu de les Neus / 35 – Retaule de Sant Mateu i Sant Llorenç / 36 – Trifori / 37 – Façana principal /
Catedral de Santa Maria i Sant Julià de Conca
El temple consagrat pel segon bisbe de la diòcesi sant Julià (1198-1208) és considerat la primera catedral gòtica de Castella.
L’edifici de planta de creu llatina té tres naus amb capelles laterals, transsepte, doble girola, claustre i una façana neogòtica.
El creuer està cobert per una gran volta central.
Façana principal
L’actual façana construïda després de l’enfonsament de 1902 ha quedat inconclusa sense aixecar les torres laterals.
El projecte de Vicente Lamperez iniciat l’any 1910 està inspirat en la Catedral de Reims.
Sant Julià
La imatge de sant Julià situada a la part més alta és l’única escultura de la façana.
Portades
Les tres portades presenten tres arcs ogivals, tres arquivoltes i un sòcol compost per arcs trilobulats amb decoració vegetal.
Aquests últims descansen sobre columnes amb capitells decorats amb motius florals.
-
- Façana principal
-
- Sant Julià
-
- Portada
Nau central
La nau central coberta amb volta de creueria està separada de les laterals per arcs apuntats sostinguts per pilars fasciculars.
Aquesta rep el nom de nau dels Reis, la nau de l’Evangeli s’anomena de la Pietat i la de l’Epístola sant Cristòfol.
Capella major
La capella major ubicada en la nau central des de finals del segle XVI està tancada per una reixa frontal i dues laterals.
Destaca la part més alta de la primera de l’any 1516 amb una decoració renaixentista rematada amb un calvari.
Cor
El cor situat en el centre de la catedral està tancat amb una reixa de 1557 on destaca la cresteria i l’escut catedralici.
Púlpits
Els dos púlpits de la catedral van ser realitzats en marbre vermellós en el segle XVIII.
-
- Nau central
-
- Capella major
-
- Cor i púlpits
Orgues
Els dos orgues del segle XVIII van ser restaurats entre el 2006 i el 2009.
Orgue Anaya
L’orgue de la Catedral Vella de Salamanca del 1485 va ser reconstruït a Conca i romandrà per uns mesos a la Catedral.
-
- Orgue de l’Epístola
-
- Orgue Anaya
-
- Orgue de l’Evangeli
Trifori
El trifori de les naus laterals està format per arcs apuntats que mostren mainells amb forma àngel i òculs superiors.
-
- Costat Evangeli
-
- Costat Epístola
Terrassa
La terrassa de la façana és un mirador de la plaça Major de Cuenca.
-
- Sud
-
- Nord
Retaule major
El retaule de 1760 fet de marbre i jaspi mostra una escena de la Nativitat flanquejada per quatre columnes corínties.
Al seu costat les escultures de sant Joaquim i santa Anna, per sobre l’Esperit Sant i a l’àtic la figura de Déu Pare.
Capella de la Mare de Déu del Sagrari
La capella de 1655 amb planta de creu grega, cúpula i llanterna en el creuer està dedicada a la Mare del Déu.
Una talla romànica del segle XII presideix el retaule central i a l’àtic hi ha un llenç de l’Assumpció.
Sagristia major
Capella del segle XVI de transició del gòtic al plateresc coberta amb volta de creueria estrellada i claus policromades.
El retaule major destaca per la talla de fusta de 1660 de la Mare de Déu de la Dolorosa.
-
- Retaule major
-
- Capella Mare de Déu del Sagrari
-
- Sagristia major
Capella del Sagrat Cor de Jesús
La capella del segle XVI situada per sota de la Catedral té un retaule barroc del segle XVIII dedicat al Sagrat Cor.
Destaca l’enteixinat renaixentista del segle XV i els vuit llenços de la vida de sant Julià.
Sala capitular
La capella del segle XVI envoltada per llenços amb un apostolat de 1649 està presidida per la figura de Crist de 1749.
El sostre està cobert amb un enteixinat renaixentista de 1512 pintat durant el segle XVIII.
-
- Capella del Sagrat Cor de Jesús
-
- Sala capitular
Antesagristia
La portada policromada del s. XV que dona accés a la sagristia està formada per un arc de mig punt amb una decoració vegetal.
Al seu costat es troben les imatges de sant Pere i sant Pau i a la part superior una imatge de l’Assumpció del segle XVI.
Capella dels cavallers
La portada plateresca de la capella dels cavallers refundada en el segle XVI destaca pel símbol de la mort per sobre del frontó.
En el centre del fris hi ha l’escut de la família Carrillo de Albornoz flanquejat pels bustos de sant Pere i sant Pau.
Sepulcres dels Montemayor
Els sepulcres del segle XV fets en alabastre procedeixen de l’església de Santa Maria de Gràcia.
Arc de Jamete
L’arc situat a l’esquerre del creuer és una portada renaixentista de 1550 formada per dues columnes i un entaulament.
Destaca la rosassa gòtica de vidrieres policromades envoltada per una representació de la Vella i la Nova Aliança i Déu Pare.
-
- Antesagristia
-
- Capella dels cavallers
-
- Sepulcres dels Montemayor
-
- Arc de Jamete
Capella vella de Sant Julià
La capella que va custodiar les restes de sant Julià des del 1518 fins al seu trasllat el 1760 tanca amb dues reixes del segle XVI.
La superior està rematada per un arc trilobulat amb la mitra i una creu i la inferior té un arc de mig punt amb una escena del sant.
Flanquejant l’entrada hi ha una escultura de sant Julià i una altra de la Mare de Déu amb el Nen.
Capella de Sant Antolí
La capella del segle XIV conté un retaule amb una escultura recent de sant Andreu i una pila baptismal plateresca del segle XVI.
Capella del bisbe
El retaule de 1589 està dedicat a sant Julià que és el patró de la ciutat i va ser bisbe de Conca entre 1198 i 1208.
L’escena principal representa al sant orant, vestit de pontífex i rebent la palma de santedat de la Mare de Déu.
Capella nova de Sant Julià
La capella del 1760 coneguda com l’altar del Transparent va acollir les restes de sant Julià fins a la Guerra Civil espanyola.
En el centre de l’altar hi ha tres grans panells de marbre de Carrara que relaten episodis de la vida de sant Julià.
-
- Capella vella de Sant Julià
-
- Capella de Sant Antolí
-
- Capella del bisbe
-
- Capella nova de Sant Julià
Rerecor
El rerecor neoclàssic de 1755 conté un retaule renaixentista procedent de l’església de l’antic col·legi dels jesuïtes de Conca.
Està presidit per la imatge del rei sant Ferran i per sobre una escena de sant Julià amb la Mare de Déu.
Cadirat del cor
El cadirat del segle XVIII realitzat en fusta de noguera a dues altures té els setials superiors esculpits amb imatges de sants.
De l’antic cor gòtic conserva la Mare de Déu d’alabastre de 1578 situada damunt de la càtedra el bisbe.
-
- Rerecor
-
- Cadirat
Altar de la Mare de Déu de les Neus
Altar barroc de 1717 amb una imatge de la Mare de Déu de les Neus amb el Nen.
Retaule de Sant Mateu i Sant Llorenç
Retaule de 1553 amb sant Mateu escrivint el seu evangeli, un àngel i sant Llorenç amb la graella.
Retaule de Santa Maria i tots els Sants
Retaule gòtic de fusta policromada del segle XV amb talles dels sants i una imatge en el centre de la Mare de Déu amb el Nen.
Altar de Sant Fabià i Sant Sebastià
Altar de 1552 amb talles de fusta policromada de sant Fabià i sant Sebastià i Déu Pare amb una creu.
-
- Altar de la M.D. de les Neus
-
- Sant Mateu i sant Llorenç
-
- Santa Maria i tots els Sants
-
- Sant Fabià i sant Sebastià
Claustre
El claustre del segle XVI va ser remodelat entre 1764 i 1766 tancant alguns arcs per donar-li la seva actual configuració.
De planta quadrada i dos pisos té arcades de mig punt sostingudes amb pilastres i columnes adossades.
Galeria
Les quatre galeries presenten volta d’aresta amb llunetes.
-
- Claustre
-
- Galeria
Pati de l’Almoina
L’anomenat pati de l’Almoina està penjat sobre el congost del Huécar amb unes vistes excel·lents del convent de Sant Pau.
-
- Barri de San Pedro
-
- Antic convent de Sant Pau
Barri de l’Alcázar de Conca
El barri de l’Alcázar de Conca s’estructura al voltant de la plaça Mangana entre les places del Carmen i de la Merced.
El carrer Alfonso VIII envolta el barri que va ser el primer nucli fundacional de la ciutat.
Plaça i torre Mangana
La plaça va albergar l’alcassaba àrab, després el barri jueu al seu voltant i més tard les cases dels nobles castellans.
Ara és un espai amb les restes museïtzades del palau andalusí, la sinagoga jueva i de l’església de Santa Maria de Gràcia.
-
- Torre
-
- Plaça Mangana
Mirador
La plaça també és un mirador del congost del Xúquer i de la ciutat nova de Conca.
-
- Riu Xúquer
-
- Reial Hospital de Santiago
-
- Congost del Xúquer
-
- Església de Sant Felip Neri
Església i convent de la Mercè
L’església i el convent de la Mercè són dos edificis barrocs construïts entre els segles XVI i XVIII per l’orde dels mercedaris.
La façana del temple manierista destaca per la portada amb un arc de mig punt flanquejat per dos parells de pilastres.
Les dues portades mostren l’escut dels marquesos de Cañete que eren els patrons del convent.
El temple des del 2005 és la biblioteca de fons modern del Seminari Conciliar.
Seminari Conciliar de Sant Julià
L’edifici situat a la plaça de la Merced va ser construït l’any 1745 sobre les restes de l’antic palau del marquès de Siruela.
La portada barroca flanquejada per pilastres suporten un frontó i una balconada rematada per l’escut del bisbe.
Una part del seminari està habilitat com a hostatgeria i una altra com a biblioteca de fons antic.
-
- Església de la Mercè
-
- Seminari Conciliar
Museu de les Ciències
El museu inaugurat l’any 1999 que ocupa un antic convent i una edificació contemporània mostra l’evolució de l’univers i la vida.
Convent de les esclaves
L’edifici que té la façana oberta a la plaça Major va ser comprat l’any 1739 per ampliar el convent de la Mercè.
Avui està ocupat per religioses de la congregació d’esclaves del Santíssim Sagrament i de la Immaculada.
Casa consistorial
La casa consistorial és un edifici de planta rectangular del segle XV amb una façana posterior que dona al carrer Alfonso VIII.
La primera planta s’aixeca amb una arqueria oberta que permet el pas del carrer principal a la plaça Major.
-
- Museu de les Ciències
-
- Convent de les esclaves
-
- Casa consistorial
Centre del nucli antic de Conca
El centre del nucli antic s’articula al voltant de la plaça Major on destaquen la casa consistorial i la Catedral de Sant Julià.
Al costat de la catedral es troba el palau Episcopal i sobre el congost del Huécar les Cases Penjades i el pont de San Pablo.
L’antic convent de Sant Pau complementa els espais més singulars de la zona.
Ajuntament
La casa consistorial com a seu de l’Ajuntament de Conca ha estat ubicada a la plaça Major des de finals del segle XV.
L’edifici barroc de finals del segle XVIII presenta una façana amb arcades a la primera planta i una planta noble amb balconada.
El tercer pis de menor alçada conté l’escut reial de Carles III i incorpora un àtic que culmina en el centre amb la figura d’un lleó.
Plaça Major
La plaça de planta irregular antigament anomenada de Santa Maria, del Mercat o de la Picota és el centre neuràlgic de la ciutat.
A finals d’agost s’hi celebren les festes patronals en honor a Sant Julià i durant el mes de setembre les Festes de Sant Mateu.
Aquestes finalitzen el dia 21 festivitat de l’apòstol sant Mateu i commemoren la reconquesta de la ciutat pel rei Alfons VIII.
-
- Ajuntament
-
- Plaça Major / Convent de Sant Pere / Catedral
-
- Plaça Major
Convent de Sant Pere de les Justinianes
El convent de les monges justinianes anomenat de les petras situat en un extrem de la plaça Major va ser fundat l’any 1509.
La façana restaurada a finals del segle XIX destaca per la seva portada i l’ordenació vertical de les finestres com un edifici civil.
La porta té una llinda i pilastres que suporten un entaulament amb un òcul ovalat amb la insígnia de la mitra i les claus.
Palau episcopal
El palau del segle XVI va ser adossat al creuer de la Catedral en una ampliació de la façana principal del segle XVIII.
La reforma de l’edifici en estil neoclàssic va incorporar una portada amb un arc de mig punt amb pilastres.
Alberga el Museu Diocesà de Conca.
-
- Convent de Sant Pere
-
- Palau episcopal
Escultura d’Alfons VIII
El monument al rei Alfons VIII de l’escultor Javier Barrios està ubicat a la plaça del bisbe Valero de Conca des del 2009.
Museu d’Art Abstracte Espanyol
El museu ubicat a les Cases Penjades i inaugurat l’any 1966 exposa una col·lecció d’art abstracte i exposicions temporals.
L’espai museístic actualment és gestionat per la Fundació Juan March.
Museu Diocesà
El museu ocupa deu sales del palau Episcopal amb més de 200 obres procedents de la Catedral i de la diòcesi de Conca.
Museu de Conca
El museu té tres plantes d’exposició de peces procedents dels jaciments arqueològics de la província de Conca.
-
- Escultura d’Alfons VIII
-
- Museu d’Art Abstracte
-
- Museu Diocesà
-
- Museu de Conca
Cases del Rei
Els edificis civils del segle XV són coneguts amb el nom de Cases Penjades pels balcons de la façana posterior sobre el Huécar.
Les dues cases reben el nom perquè es diu que van allotjar als reis quan visitaven la ciutat.
Casa de la Sirena
La casa de la Sirena adossada a les altres va ser ocupada per una fonda des dels anys seixanta fins al 2013.
-
- Cases del Rei
-
- Casa de la Sirena
Antic convent de Sant Pau
L’antic convent dels frares dominics del segle XVI es troba fora de la ciutat alta sobre un cingle al costat del riu Huécar.
L’església gòtica acull des de l’any 2005 un centre d’art contemporani dedicat a l’artista de Conca Gustavo Torner (1925-).
La casa conventual adossada al temple va ser convertida l’any 1993 en parador de turisme.
Pont de San Pablo
El pont de San Pablo de ferro inaugurat l’any 1903 salva el riu Huécar comunicant el nucli antic amb el Parador de Conca.
El seu emplaçament és dels millors llocs per observar les Cases Penjades que són el símbol de la ciutat.
-
- Espai Torner / Parador de Turisme
-
- Pont de San Pablo
-
- Cases Penjades
-
- Mirador Hoz del Huécar
El pastor de las Huesas del Vasallo
Escultura de bronze de l'escultor nascut a Conca Luís Marco Pérez de l'any 1929 que representa un pastor de la serra suportant el rigorós fred de l'hivern.
El conjunt escultòric va merèixer la medalla d'or a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid de 1930.
Està situat sobre una roca al costat de les Cases Penjades per sota del pont de San Pablo.
Barri de San Pedro
El barri de San Pedro està ubicat a la part més alta de Conca.
-
- Barri de San Pedro
Barri de San Pedro de Conca
El barri de San Pedro d’origen musulmà és el més antic de Conca i s’estén des de les muralles del castell fins a la plaça Major.
Durant la baixa edat mitjana va ser un barri noble de cases senyorials i durant el segle XVIII de canònics i convents.
L’església de Sant Pere i la plaça del Trabuco formen part del primitiu nucli i el carrer de San Pedro la via principal.
Carrer Julián Romero
La ronda que corre paral·lela al carrer de San Pedro s’obre al congost del Huécar entre passadissos i miradors.
En el passeig es troben la Posada San José, el Crist del Passadís i els miradors Florencio Cañas i Víctor de la Vega.
Posada San José
L’edifici de 1621 va ser la seu de la institució del Col·legi Sant Josep d’Infants de Cor de la Catedral de Conca.
Reformat com a fonda va reobrir l’any 1953 conservant la portada barroca del segle XVII amb la imatge de sant Josep.
-
- Posada San José
-
- Mirador Florencio Cañas
-
- Mirador Víctor de la Vega
Crist del Passadís
El Crist entre reixes és el protagonista d’una trista llegenda d’amor entre un jornaler de nom Julián i la bella Angustias.
-
- Carrer Julián Romero
-
- Crist
-
- Passadís
Llegenda del Crist del Passadís
Església de Sant Pere
L’església del segle XIII aixecada sobre una antiga mesquita va ser reconstruïda en el s. XVIII en un temple de planta octogonal.
La façana principal consta d’una portada amb un arc de mig punt amb pilastres i una torre de planta quadrada amb un campanar.
A la porta destaquen les imatges de Santiago i sant Pere amb la tiara i les claus i per sobre la Mare de Déu amb el Nen.
-
- Església de Sant Pere
-
- Portada
Nau
La nau única aixeca vuit pilastres enllaçades amb arcs de mig punt que suporten el tambor octogonal on descansa la cúpula.
El presbiteri presenta una capella major presidida per un crucificat de fusta de 1949 flanquejat per sant Pere i Santiago.
Capella de Sant Marc
La capella del segle XVI està coberta per un enteixinat amb elements mudèjars i afegits del barroc.
Una de les petxines té una decoració amb motius florals i l’altre de geomètrics.
-
- Presbiteri
-
- Capella de Sant Marc
Passos processionals
El temple guarda els passos processionals de Setmana Santa:
- Baptisme de Nostre Senyor Jesucrist
- Ecce Homo de Sant Miquel
- La Negació de Sant Pere
- Sant Pere tallant-li l’orella a Malco
-
- Baptisme de Nostre Senyor Jesucrist
-
- Ecce Homo de Sant Miquel
-
- La Negació de Sant Pere
-
- Sant Pere tallant-li l’orella a Malco
Arxiu Històric Provincial
L’edifici reconstruït entre 1985 i 1990 va ser alcassaba, castell cristià, seu del Tribunal de la Inquisició i presó fins a l’any 1972.
Els fons documentals conservats són d’institucions públiques i privades, manuscrits i donacions de particulars.
Antic convent de les carmelites
L’església de l’antic convent del segle XVII destaca per la seva portada barroca que té un nínxol amb la imatge de sant Josep.
Va ser restaurat l’any 1998 per la Diputació de Conca per acollir la seu del Centre d’Art Contemporani Fundació Antonio Pérez.
-
- Arxiu Històric Provincial
-
- Antic convent de les carmelites
Fra Luís de León
L'any 1991 va ser col·locada una escultura de bronze del teòleg i poeta fra Luís de León (1527-1591) davant de l'Arxiu Històric Provincial de Conca per commemorar el quart centenari de la seva mort.
Natural de Belmonte (Conca) va pertànyer a l'orde dels agustins i va ser professor de la Universitat de Salamanca. L'any 1572 va ser empresonat per la Inquisició per utilitzar textos originals hebreus de la Bíblia i no el text oficial en llatí de la Vulgata. L'any 1576 torna a la seva càtedra de Salamanca i pronuncia la seva cèlebre frase "Com dèiem ahir…".
Va ser un escriptor del Renaixement espanyol amb títols com La perfecta casada i Els noms de Crist amb predomini dels temes ascètics.
Castell de Conca
El castell cristià situat en el punt més alt de la ciutat conserva una part de la muralla àrab i la porta de Bezudo del segle XVI.
-
- Castell de Conca
Torre i muralla
La torre estava envoltada per un fossar i la muralla descendia en direcció nord cap al congost del Xúquer.
-
- Torre
-
- Muralla
Mirador
La torre del castell és un mirador dels barris de San Pedro i del Castillo.
-
- Barri de San Pedro
-
- Barri del Castillo
Talaia
El barri del Castillo és una talaia natural de la ciutat alta de Conca.
-
- Talaia
Mirador Hoz del Júcar
El congost del riu Xúquer té una amplada de més de 1000 m i un desnivell de 200 m en diverses zones.
Carrer Trabuco
Rep el nom per la instal·lació d’un trabuc l’any 1449 en els enfrontaments entre la família Cañete i el bisbe Lope de Barrientos.
-
- Mirador
-
- Carrer Trabuco
Carrer de San Pedro
El carrer principal de la primitiva ciutat concentra cases senyorials, palaus i edificis religiosos com:
- la casa senyorial amb balconada mixtilínia
- l’antic col·legi dels Jesuïtes de finals del segle XVI actualment és el Centre d’Art Cruz Novillo
- la casa de l’antiga confraria de l’Epifania de 1589
- la casa-palau del segle XVIII en l’actualitat és un hotel
-
- Casa senyorial
-
- Antic col·legi dels Jesuïtes
-
- Casa de l’Epifania
-
- Casa-palau
Convent de les zeladores
El convent de les mares zeladores del regne del Sagrat Cor de Jesús del segle XX avui és un hotel.
Església de Sant Pantaleó
Les ruïnes de l’església de Sant Pantaleó del segle XIII corresponen al temple més antic de Conca.
Palau dels comtes de Toreno
El palau dels comtes de Toreno o de Mayorga rep el nom perquè les famílies van ser les propietàries durant el segle XIX.
-
- Convent de les zeladores
-
- Església de Sant Pantaleó
-
- Palau dels comtes de Toreno
Plaça San Nicolás
La plaça documentada des del segle XIV té l’accés per un arc que s’obre des del carrer de San Pedro.
En el centre hi ha una font amb una escultura anomenada Mossa del Càntir.
Casa Zavala
El palau del segle XVIII que va ser la residència de la família Cerdàn de Landa va ser cedit l’any 1971 a la ciutat.
Església de Nicolau de Bari
L’església del segle XV de planta rectangular té una portada amb un arc apuntat suportat per pilastres i un òcul per sobre.
La torre del segle XIII de planta quadrada amb dos cossos està adossada al temple.
-
- Casa Zavala
-
- Font
-
- Església de Sant Nicolau de Bari
Barri de San Martín de Conca
El barri és un entramat urbà de carrers empinats que pugen des de la riba del riu Huécar fins a la plaça Major de Conca.
És conegut pels seus habitatges del segle XV anomenats popularment gratacels i les seves cases de colors.
Carrer Alfonso VIII
El carrer és l’artèria principal del nucli antic que finalitza en l’antesala de la plaça Major.
Gratacels
Els gratacels són cases populars amb una peculiaritat urbanística singular:
- les cases del carrer Alfonso VIII presenten una altura de 4 o 5 plantes
- les façanes del darrere que donen al congost del Huécar estan fixades a la roca amb una alçada de 8 o 10 pisos.
Els habitatges tenen en el portal una escala per accedir als pisos superiors i una altra pels inferiors.
-
- Carrer Alfonso VIII
-
- Gratacels
Cases de colors
Les cases de colors del carrer Alfonso VIII han esdevingut un símbol de la ciutat de Conca.
-
- Cases
-
- de colors
Deixeu un comentari