Autor: Pere | 27 / 06 / 2022 | Categories: Ruta per les províncies de Terol i Conca de les comunitats d'Aragó i Castella - La Manxa - Espanya (Inici: Alcanyís - Final: Móra de Rubiols) (2022) | Etiquetes: Castell, Escapada Urbana, Patrimoni de la Humanitat, Plaça Major | Sense comentaris
La casa consistorial d’Alcanyís és un edifici renaixentista construït entre 1565 i 1570 al costat de la llotja del segle XV.
L’última reforma de 1742 va finalitzar amb la col·locació de l’escut de la vila en el cos central de la planta noble.
Alcanyís
Alcanyís és la capital de la comarca del Baix Aragó que pertany a la província de Terol de la comunitat autònoma d’Aragó.
Situada a 340 m sobre el nivell del mar és travessada per riu Guadalop que és afluent del riu Ebre.
La seva economia es basa principalment en el sector serveis amb el comerç local i la indústria d’automoció esportiva.
En el terme municipal es troba el parc tecnològic de Technopark i el circuit de velocitat MotorLand Aragó.
La població de l’any 2021 ascendeix a 16.054 habitants.
Patrimoni de la humanitat
Les tamborades d’Alcanyís van ser declarades l’any 2018 patrimoni cultural immaterial de la Unesco.
-
- Nucli antic
Introducció històrica d’Alcanyís
L’any 715 la ciutat va ser fundada pels àrabs amb el nom d’Al-Qannis per al·lusió al canyís o la canya.
L’any 1157 Ramon Berenguer IV i definitivament el rei Alfons II d’Aragó van conquerir la ciutat als musulmans.
El 1179 el rei va cedir el castell d’Alcanyís a l’orde de Calatrava que governaria la població durant els segles XIII i XIV.
L’any 1412 va ser firmada la Concòrdia d’Alcanyís per elegir a Casp el successor del rei d’Aragó Martí I.
El 1462 va patir les lluites entre els partidaris del rei Joan II d’Aragó i el seu fill el príncep de Viana.
L’any 1652 el rei Felip IV d’Espanya li concedeix el títol de ciutat pel seu suport en les guerres dels Segadors de 1640 a 1652.
Entre 1809 i 1813 va ser ocupada per les tropes franceses en el context de la Guerra de la Independència.
Durant les guerres carlistes de 1838, 1847 i 1874 va donar suport al govern isabelí.
El 1895 va inaugurar-se la línia del ferrocarril del Val de Zafán que arribaria a Tortosa l’any 1942.
El 1909 van ser desterrats a Alcanyís alguns familiars i amics del pedagog anarquista executat Francesc Ferrer i Guàrdia.
L’any 1936 durant la Guerra Civil Espanyola Alcanyís va ser una de les col·lectivitats anarquistes més importants de la CNT.
L’any 1938 la ciutat va ser bombardejada per avions italians aliats del general Franco.
La Concòrdia d’Alcanyís
L’acord firmat el 15 de febrer de 1412 pels representants de la Diputació General d’Aragó reunits a Alcanyís i de la Generalitat de Catalunya situats a Tortosa va establir un procediment destinat a elegir el successor del rei Martí I d’Aragó que va morir l’any 1410 sense deixar hereus al tron.
Nou comissaris de la Corona d’Aragó (tres d’Aragó, tres per Catalunya i tres per València) disposarien de tres mesos per escollir a la vila de Casp el nou rei entre diversos candidats en un procés conegut com el Compromís de Casp.
L’escollit va ser Ferran I de Trastàmara i Antequera que era fill de Leonor, germana de Martí I, per tant nebot del rei.
Cada any durant el mes de febrer se celebra a la ciutat la festa medieval de la Concòrdia d’Alcanyís que commemora el fet històric que va possibilitar el Compromís de Casp de 1412.
Plànol i mapes de localització d’Alcanyís
-
- Plànol
-
- Mapa
-
- Comarca
Plaça d’Espanya d’Alcanyís
La plaça alberga els edificis de la casa consistorial, la llotja i en un extrem l’església de Santa Maria la Major.
L’espai allargat i irregular és un dels punts més elevats del nucli antic de la ciutat.
-
- Plaça d’Espanya
Casa consistorial
L’edifici renaixentista de finals del segle XVI té una façana principal de tres plantes construïda amb carreus escairats.
La porta d’entrada de la planta baixa s’obre sota un gran arc de mig punt flanquejat per pilastres i dues finestres.
A la segona planta destaquen les dues finestres amb columnes i l’escut barroc de la ciutat rematats amb un frontó triangular.
L’últim pis té una galeria d’arcs de mig punt amb un ràfec de fusta característic dels palaus renaixentistes aragonesos.
Llotja
La llotja és un edifici gòtic del segle XV de dues plantes amb un pòrtic obert amb tres grans arcs apuntats.
El pis superior del segle XVI és una galeria aragonesa d’arcs de mig punt rematat amb un ràfec decorat amb òculs.
En el segle XVIII va ser afegit un relleu en estuc de la Santíssima Trinitat i el 1844 s’hi va pintar un rellotge de sol.
-
- Casa consistorial
-
- Santíssima Trinitat
-
- Escut
-
- Llotja
Església de Santa Maria la Major d’Alcanyís
El papa Benedicte XIII li va concedir el títol de col·legiata a petició de sant Vicent Ferrer i el va ostentar fins al 1851.
L’edifici barroc construït entre 1736 i 1779 sobre l’antiga església gòtica és un projecte del mestre d’obres Domingo de Yarza.
Va seguir el model del Pilar de Saragossa de planta de saló amb tres naus, capelles laterals i quatre torres als angles.
El nou temple es va fer amb més capacitat i reorientat cap al nucli antic de la ciutat.
Façana principal
La façana principal dividida en cinc carrers presenta en el central la portada barroca en forma d’absis.
Els dos laterals estan rematats amb dues torres i els tres del mig amb una tanca mixtilínia.
Plànol
Plànol del nou edifici i de l’antiga església gòtica.
-
- Plànol
-
- Església de Santa Maria la Major
Torre
La torre de quatre cossos amb funcions cíviques, religioses i defensives és l’únic vestigi conservat de l’església gòtica.
Va ser el símbol del poder municipal enfront del poder feudal del castell de l’ordre de Calatrava.
Portada principal
La portada principal concebuda com un retaule de tres cossos està emmarcada per un gran arc de mig punt.
La Mare de Déu amb el Nen presideix el conjunt que està rematat per un gran escut d’Alcanyís.
En el primer cos destaquen sant Pere, sant Pau i l’escut del Papa Luna i en el segon sant Tomàs d’Aquino i sant Vicent Ferrer.
Retaule major
El retaule neoclàssic de marbre i jaspi acull a la part central un baix relleu de l’Assumpció de la Mare de Déu.
La part superior emmarcada per un frontó triangular conté un medalló amb la imatge de la Trinitat.
-
- Torre
-
- Portada principal
-
- Retaule major
Dret de fixar armes
La col·locació dels escuts del capítol i de la ciutat va crear una gran polèmica que va derivar en el plet entre les dues institucions sobre el dret de fixar armes a la Col·legial de 1771-1779.
L’Ajuntament d’Alcanyís va guanyar la disputa i la col·legial va acceptar posar en el pòrtic els dos escuts l’un sobre l’altre perpendicularment.
- Ciutat
- Capítol
Nau central
La nau central coberta amb volta de llunetes està suportada per columnes de doble pilar que la separen de les naus laterals.
Aquestes consisteixen en un pilar cruciforme rematat amb un entaulament i al damunt un pilar més prim.
L’interior està format per tres naus de la mateixa altura, capelles laterals en els contraforts i una gran cúpula semiesfèrica.
La cúpula s’aixeca sobre el creuer damunt de quatre arcs torals, petxines i tambor.
-
- Nau central
Capella del Santíssim Sagrament
La capella acull un mural de l’any 1971 que representa el sant sopar realitzat sobre fusta amb la tècnica del pirogravat.
Capella de la Mare de Déu de Pueyos
El retaule de la capella de l’any 1944 és una reproducció del que hi havia abans de la guerra civil.
La Mare de Déu de Pueyos és la patrona d’Alcanyís.
Capella de la Mare de Déu de la Soledat
La capella del segle XVIII té un baldaquí de marbre i jaspi amb les imatges de la Mare de Déu de la Soledat i el Sant Crist.
Per sota hi ha un crist jacent que és una de les imatges més importants de la Setmana Santa d’Alcanyís.
La iconografia de l’espai conservat de l’església gòtica es basa en la passió, el dolor i la soledat davant la mort de Crist.
-
- Capella del Santíssim Sagrament
-
- Capella de la Mare de Déu de Pueyos
-
- Capella de la Soledat
Germandats i confraries
Alcanyís que forma part de la Ruta del Tambor i el Bombo de Terol és un escenari de devoció religiosa durant la Setmana Santa.
Totes les processons recorren el nucli antic amb l’església de Santa Maria la Major i la plaça d’Espanya com a punt d’inici i final.
Els natzarens de les germandats i confraries es caracteritzen per l’ús de la túnica blava i per la utilització només del tambor.
Els tamboriners segueixen les processons del Pregó, de la Soledat de Divendres Sant i la del Sant Enterrament de dissabte.
També destaquen les figures d’hebreus i soldats romans que acompanyen els passos.
Amb la cerimònia del Segellat del Sepulcre i després d’un redoblament de tambors finalitzen les festes fins a l’any vinent.
Capella de Sant Antoni de Pàdua
La capella de 1952 acull un retaule amb el sant titular acompanyat per les imatges de sant Pasqual i sant Ramon Nonat.
Capella del Sagrat Cor de Jesús
La capella conté el retaule del mateix nom de l’any 1948 presidit per una gran imatge del Sagrat Cor de Jesús.
Capella de la Immaculada
El retaule del 1949 alberga la imatge de la Immaculada i als costats santa Teresa del Nen Jesús i santa Maria Goretti.
Capella de la Mare de Déu del Carme
Un nínxol amb la Mare de Déu del Carme flanquejat per sant Francesc Xavier i santa Bàrbara ocupen el retaule de 1941.
-
- Capella de Sant Antoni
-
- Capella del Sagrat Cor
-
- Capella de la Immaculada
-
- Capella de la M.D. del Carme
Nucli antic d’Alcanyís
El nucli antic d’Alcanyís s’orienta des de la plaça d’Espanya cap al barri dels Almudines i el riu Guadalop.
El refugi antiaeri de la guerra civil i el Centre de Visitants d’Alcanyís són els espais més destacats del recorregut.
Casa Ram
El palau de la família Ram situat al carrer Major conserva només la façana principal del segle XIX d’estil neoclàssic.
Una llegenda recent la considera una casa encantada, ja que durant l’últim segle no ha estat possible consolidar cap projecte.
Palau Ardid
El palau de principis del segle XVI ocupat durant segles per la família Ardid va ser aixecat com a residència privada.
Reformat entre 1955 i 1959 com a entitat bancària conserva elements gòtics com l’accés d’arc de mig punt i la finestra superior.
Va ser definitivament remodelat a principis de segle XXI com a centre cultural públic.
Casa Maynar
L’edifici de carreus del segle XVI reformat dos segles després segueix la tipologia de palau aragonès tardorenaixentista.
Construcció de tres plantes amb l’accés per un arc de mig punt, balcons amb llinda i una galeria rematada per un aler de fusta.
Va ser adquirit per la ciutat a la família Maynar i des de l’any 2007 alberga la seu comarcal del Baix Aragó.
-
- Casa Ram
-
- Palau Ardid
-
- Casa Maynar
Escut
Escut familiar de pedra sobre la portada de la casa Ram.
Vestíbul
El vestíbul de la casa Maynar dividit per una reixa té un pati amb un sostre de fusta policromada.
-
- Escut
-
- Sostre
-
- Entrada
Plaça Mártires de África
Plaça porxada del segle XIV coneguda com dels Almudines per haver-hi estat el magatzem on es venia el gra.
Casa de la Inquisició
Edifici medieval construït amb carreus en estil renaixentista aragonès que se l’associa a l’antiga casa de la Inquisició.
És coneguda popularment amb el nom de casa Calandetas.
Almodí nou
L’almodí nou del segle XVI va ser destruït per l’explosió de 1840 quan va ser utilitzat com a polvorí provisional.
La munició de les tropes del general Espartero van ser transportades a Alcanyís arran de la finalització de la I Guerra Carlista.
-
- Plaça Mártires de África
-
- Casa de la Inquisició
-
- Almodí nou
Barri dels Almudines Viejos
El barri construït durant el segle XIV té un traçat de disseny ortogonal amb carrers quadriculats i cases estretes i fondes.
Refugi antiaeri
El refugi de la Guerra Civil espanyola va ser excavat l’any 1937 al costat d’un dels trams de l’antiga muralla medieval.
S’ha rehabilitat la galeria de 40 metres amb panells informatius i un audiovisual que expliquen com va ser construït i utilitzat.
És un dels quaranta refugis documentats en el nucli antic d’Alcanyís.
-
- Refugi
-
- Interior
-
- Entrada
Arc del convent de les dominiques
L’arc és l’únic element conservat de l’antic convent de les dominiques de Sant Gregori construït a finals del segle XVI.
La portada s’obre amb un gran arc de mig punt decorat amb rosetes i columnes corínties que suporten un frontó.
Carrer de les Monjas
El carrer pren el nom de la plaça on hi havia el convent de les monges dominiques fins al segle XIX.
Centre de Visitants d’Alcanyís
El centre està ubicat a la planta baixa de l’antic molí major fariner d’Alcanyís situat al costat del marge dret del riu Guadalop.
Comparteix espai amb el CIBA i una zona per a usos culturals, turístics i de promocions agroalimentàries del Baix Aragó.
-
- Arc
-
- Carrer de les Monjas
-
- Centre de Visitants d’Alcanyís
Centre Ibers Baix Aragó
El CIBA és un museu destinat a la divulgació del patrimoni ibèric del Baix Aragó des de la I edat del ferro fins a l’època romana.
Hi han exposades ceràmiques, esteles i peces arqueològiques com l’escultura de gres del Cavall de El Palao del segle II-I a C.
-
- CIBA
-
- Estela
-
- Ceràmiques
-
- Centre Ibers
-
- Peces i útils
-
- Baix Aragó
-
- Cavall del Palao
Molí major
L’antic molí medieval reutilitzat durant el segle XX per produir energia hidroelèctrica conserva una sala gòtica subterrània.
-
- Sala gòtica
-
- Molí major
-
- Sala molinera
-
- Turbina
Glorieta Telmo Lacasa
La glorieta és la zona verda més important d’Alcanyís situada a la riba del riu Guadalop.
Font dels 72 caños
La font de 1883 situada a la glorieta Telmo va substituir l’anterior també de 72 canelles molt preuada pels veïns d’Alcanyís.
Es diu que les seves aigües tenen propietats curatives.
Monument a la Mare de Déu del Pilar
El monument de l’any 2006 situat al costat del pont vell de l’N-232 va ser realitzat per l’escultor d’Alcanyís Jose Miguel Abril.
Consta d’un templet amb quatre columnes i en l’interior s’aixeca un pedestal amb la Mare de Déu del Pilar.
La Gran Caminant
L’escultura de tres metres d’alçada del saragossà Alberto Gómez Ascaso va ser col·locada l’any 2005 a l’entrada d’Alcanyís.
Situada a la rotonda de la plaça Santo Domingo representa una dona caminant sobre un pont que convida a entrar a la ciutat.
-
- Glorieta Telmo Lacasa
-
- Font dels 72 caños
-
- Riu Guadalop
-
- La Gran Caminant
-
- Monument a la M.D. del Pilar
Torrasses medievals
Les torrasses conservades de la muralla medieval són de planta quadrada, construïdes amb carreus i coronades amb merlets.
Turó de Pui Pinós
En el turó de Pui Pinós es troba el castell de l’orde de Calatrava que domina la ciutat d’Alcanyís.
-
- Torrasses medievals
-
- Turó de Pui Pinós
Mapa i plànol del castell de l’orde de Calatrava d’Alcanyís
-
- Mapa
-
- Plànol
Castell de l’orde de Calatrava / Parador Nacional d’Alcanyís
L’orde militar de Calatrava va construir cap al 1200 una nova fortalesa damunt les restes del petit castell rebut del rei Alfons II.
Va ser la seu de la comanda major dels senyors de Calatrava que competia amb el progressiu poder del consell d’Alcanyís.
Els cavallers-monjos van controlar la taifa valenciana durant el segle XIII i van participar en les campanyes del rei Jaume I.
Entre 1411 i 1412 va ser la residència del parlament aragonès que va triar els nou compromissaris de la Concòrdia d’Alcanyís.
L’any 1728 l’infant don Felip en rebre el títol de comanador d’Alcanyís va transformar el castell en el palau dels Comanadors.
Va ser ocupat durant la Guerra del Francès del segle XVIII i quarter general dels carlistes en el segle XIX.
Després de la desamortització de 1836 va passar a mans de l’Estat i l’any 1968 va ser recondicionat com a parador nacional.
Façana principal
La façana principal de tres plantes i flanquejada per dues torres destaca per la portada i la galeria coronada per un gran ràfec.
El pis inferior està construït amb carreus i els dos superiors de maó.
Porta
La porta del recinte emmurallat està formada per un arc de mig punt amb dovelles i conserva les mènsules dels matacans.
-
- Recinte emmurallat d’Alcanyís
-
- Porta
-
- Castell / Parador
Mirador
L’esplanada del parador situat al punt més alt de la vila és un excel·lent mirador de la ciutat.
-
- Mirador
Portada
La portada flanquejada per dues pilastres té per sobre d’aquesta una inscripció citant la construcció del palau de l’any 1728.
Un gran arc de mig punt amb diversos elements decoratius remata el conjunt.
Torre de l’homenatge
La torre del segle XIV de planta quadrada i quatre cossos s’aixeca sobre l’atri de la capella del castell dels Calatrava.
La planta inferior s’obre amb un gran arc apuntat i la planta noble destaca per una finestra de traceria.
El tercer pis presenta una finestra geminada i l’últim cos afegit més tard dues obertures de mig punt.
-
- Portada
-
- Torre de l’homenatge
Portada de l’atri
La portada de l’atri situat a la planta baixa de la torre de l’homenatge és d’estil gòtic i té quatre obertures per sobre.
Portada de la capella
La portada romànica situada als peus de la capella és una de les poques conservades a la comarca del Baix Aragó.
Destaquen les arquivoltes de mig punt suportades per capitells invertits i l’escacat jaquès en el guardapols i les impostes.
Per sobre es troben les pintures del cicle del Judici Final.
Pintures de l’atri
La part superior del parament oest contempla un combat entre musulmans i cristians i en el mur nord la passió de Crist.
En aquesta paret ressalten les representacions del sant sopar, el viacrucis i el calvari.
Sobre una de les columnes de l’atri hi ha una figura diabòlica i en un angle de la volta una figura burlesca musulmana.
-
- Portada de l’atri
-
- Portada de la capella / Judici Final
-
- Sant sopar / Viacrucis / Calvari
-
- Combat entre musulmans i cristians
-
- Figura diabòlica
-
- Figura grotesca
Planta noble
La planta té cobertes enteixinades sostingudes per arcs diafragmes apuntats i pintures murals del segle XIV de temàtica civil.
Són realitzades amb la tècnica de la pintura al sec.
Pintures de la planta noble
Les pintures més destacades són escenes commemoratives del rei Jaume I durant la conquesta de València.
En el mur occidental es representen tres dames afligides i en el sud la donzella i el salvatge.
D’especial interès és un mensari situat a l’intradós d’un dels arcs amb les feines característiques de cada mes de l’any.
-
- Rei Jaume I
-
- Tres dames afligides
-
- Conquesta de València
-
- La donzella i el salvatge
-
- Mensari
La Roda de la Fortuna
La pintura original dels murs del castell d’Alcanyís va ser traslladada a la sala de sessions de l’ajuntament de la ciutat.
El tema central és el pas del temps i el destí que enlaire o ensorra a l’home.
En el centre es representa la deessa Fortuna envoltada per quatre homes: el de la dreta alegre i dinàmic, a dalt triomfador, a l’esquerra caient i a baix esclafat.
Les figures del gall i la hiena simbolitzen a Crist i a Satanàs o la dualitat entre el bé i el mal.
Capella
La capella romànica del segle XII dedicada a Santa Maria Magdalena va ser la primera parròquia de la ciutat d’Alcanyís.
De planta rectangular té nau única coberta amb volta de canó sostinguda per arcs faixons que descansen sobre columnes.
Sepulcre de Juan de Lanuza
Al costat de l’Evangeli es troba el sepulcre de qui va ser virrei d’Aragó i comanador major d’Alcanyís.
L’obra de 1537 en alabastre de l’escultor Damián Forment està formada per un arcosoli que alberga el sarcòfag.
A la part superior es conserven les escultures de la Fortalesa i la Prudència.
-
- Capella
-
- Sepulcre
Claustre
El claustre de planta rectangular adossat al mur sud de la capella va ser reconstruït durant el segle XIV en estil del primer gòtic.
Està format per quatre galeries suportades per dos arcs apuntats cadascuna al voltant d’un pati interior.
Conserva nombrosos sepulcres i esteles funeràries.
-
- Pati
-
- Galeries / Esteles
Portada
La portada romànica del nord del claustre està formada per un guardapols i dues arquivoltes suportades per capitells i columnes.
La seva decoració mostra motius geomètrics i vegetals.
Pintures
Les pintures millor conservades del claustre són una representació de Sant Miquel Arcàngel i la Mare de Déu de la Llet.
Inscripció
La inscripció permet identificar al picapedrer Johannes que va ser el constructor del claustre.
Sepulcre
Sepulcre de Garcia López de Padilla que va ser el divuitè mestre de l’orde militar de Calatrava entre el 1297 i 1336.
-
- Portada
-
- Sant Miquel Arcàngel
-
- Inscripció
-
- Mare de Déu de la Llet
-
- Sepulcre
Parador d’Alcanyís
Inaugurat l’any 1968 ocupa el castell i convent de l’orde Calatrava dels s. XII i XIII i el palau dels Comanadors del s. XVIII.
-
- Pintures murals
-
- Restauració
-
- Parador
Deixeu un comentari