Introducció de Barcelona

Breu introducció de Barcelona com a capital de la comarca del Barcelonès, de la província homònima i de la comunitat autònoma de Catalunya.

Per haver estat capital del comtat de Barcelona se la coneix com a Ciutat Comtal.

Demografia

La ciutat té una extensió de 98,21 km² i una població resident segons el padró municipal a 1 de gener de 2017 ascendeix a 1.625.637 amb una densitat de 16.552,7 habitants per km².

Geografia

Ocupa un petit pla litoral limitat a l’est per la mar Mediterrània, la serra de Collserola a l’oest, el riu Llobregat al sud i el riu Besòs al nord.

: Collserola

: Port

Història

Els primers assentaments corresponen al Neolític del 5500 aC. Hi ha indicis del poble iber dels laietans dels segles VII i VI aC. Segons s’estableix la ciutat va ser fundada l’any 230 aC per Amílcar Barca. Va ser conquerida pels romans el 218 aC. Entre el 15 i 10 aC pren el nom de Barcino. Durant el segle V va ser la capital dels territoris hispans dels visigots. Ocupada pels musulmans en el segle VIII va ser recuperada l’any 801 per l’imperi carolingi. L’any 985 va ser destruïda per Almansor i el comte Borrell II la reconstrueix. L’any 1137 el rei d’Aragó Ramir II va cedir el govern a Ramon Berenguer IV com a comte de Barcelona i príncep d’Aragó. L’any 1164 el rei Alfons II hereta els dos territoris com a Corona d’Aragó. Entre els segles XIII i XIV va ser un dels principals ports de la Mediterrània.

Decadència

La decadència arriba a partir les tensions de la unió de Ferran el Catòlic i Isabel de Castella del segle XV i la guerra dels Segadors del segle XVII. Però sobretot la guerra de Successió espanyola del segle XVIII va provocar la capitulació de Barcelona de 1714 davant del rei d’Espanya Felip V. La construcció de la Ciutadella va reforçar el control militar sobre la població.

Segles XVIII i XIX

La recuperació econòmica de finals del segle XVIII i la industrialització del segle XIX van propiciar la recuperació com a centre de poder polític, econòmic i cultural. L’any 1854 les muralles van ser enderrocades. El 1856 va ser aprovat el Pla Cerdà sobre l’eixample de Barcelona i l’any 1897 van ser annexionats sis municipis limítrofs. Va ser la seu de dues Exposicions Universals en 1888 i 1929.

Segle XX

A primers de segle XX va ser construït el Metro i el Port. Durant la Guerra Civil Espanyola va ser bombardejada i ocupada per les forces franquistes l’any 1939. La forta industrialització de la postguerra va comportar l’arribada de mà d’obra de la resta d’Espanya i l’aparició de superpoblats barris obrers. La transició democràtica espanyola amb la integració d’Espanya a la Unió Europa de l’any 1986 va generar nous projectes com l’organització dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992. Amb aquest esdeveniment i el Fòrum de les Cultures del 2004 van ser regenerats tots els barris de la façana marítima. L’any 2017 Barcelona va patir l’atemptat jihadista de la Rambla de Barcelona.

Clima

Clima mediterrani d’influències marítimes amb temperatures suaus durant l’hivern i molt càlides a l’estiu amb mitjanes de 12° i 26° respectivament. La mitjana anual de precipitació és de 600 mm amb valors mínims al principi de l’estiu i amb valors més alts a finals d’estiu i principi de la tardor. La humitat mitjana anual és alta al voltant del 70% per les condicions marítimes de la ciutat.

Arquitectura edat antiga

Barcelona conserva restes de l’antic assentament romà que va fundar la ciutat com les columnes del temple d’August, l’antiga Barcino sota el subsol i les antigues muralles.

Arquitectura medieval

També es conserven construccions d’estil romànic com el monestir de Sant Pau del Camp o la capella de Marcús. Del gòtic destaquen la Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia, la basílica de Santa Maria del Mar, la basílica de Santa Maria del Pi i les Drassanes Reials. El saló del Tinell i el palau del Lloctinent que formen part del palau Reial Major de Barcelona i el palau de la Generalitat són els edificis més destacats de l’època medieval.

Arquitectura segles XIX i XX

La plaça Reial de 1850 i el mercat de la Boqueria de 1836 són altres exemples destacables de la ciutat. El Modernisme de finals del segle XIX i principis del segle XX ha deixat nombrosos edificis: l’inacabat temple expiatori de la Sagrada Família, la Pedrera o casa Milà i la casa Batlló d’Antoni Gaudí; l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau i el palau de la Música Catalana de Lluís Domènech i Montaner i la casa Amatller, la casa de les Punxes i la casa Macaya de Josep Puig i Cadafalch.

Arquitectura contemporània

Quant a arquitectura contemporània es troben el pavelló alemany de Mies van der Rohe, la Fundació Joan Miró de Josep Lluís Sert, el palau Sant Jordi d’Arata Isozaki, la torre de Collserola de Norman Foster i la torre de comunicacions de Montjuïc de Santiago Calatrava. Més actuals són el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) de Richard Meier, la torre Glòries de Jean Nouvel i l’edifici Fòrum de Jacques Herzog i Pierre de Meuron.

Parcs i jardins

El parc Güell dissenyat per Antoni Gaudí, el parc de Montjuïc, el parc de la Ciutadella i parc del laberint d’Horta són els més coneguts. Més recents són el parc de Diagonal Mar d’Enric Miralles, el parc del Fòrum i el parc central de Nou Barris. A la zona de la muntanya de Montjuïc destaquen el castell, l’estadi olímpic Lluís Companys i el jardí botànic i a la muntanya del Tibidabo el temple expiatori de Sagrat Cor i el parc d’atraccions.

Govern

L’Ajuntament de Barcelona escull els seus representants per sufragi universal en eleccions celebrades cada quatre anys. Des de la restauració de la democràcia en Espanya el partit més votat del 1979 fins al 2011 va ser el Partit Socialista de Catalunya (PSC). Aquest any el partit més votat va ser Convergència i Unió i des de 2015 el més votat va ser Barcelona en Comú.

Economia

El comerç del port va ser l’impulsor de l’economia de Barcelona fins a la revolució industrial del segle XVIII. A partir del segle XIX la indústria tèxtil va ocupar aquest espai fins a la Guerra Civil. L’obertura posterior dels mercats europeus va propiciar les indústries d’automoció, editorial, química, farmacèutica, logística i electrònica. L’augment del preu del sòl va expulsar fora dels seus límits les zones industrials i el sector serveis va ocupar més del 80% dels treballadors de la ciutat. El comerç, la restauració i sobretot el turisme que l’any 2009 va ser de 6,5 milions de visitants han estat els seus motors. Malgrat la crisi econòmica del 2008 al 2015, la deslocalització i la centralització del poder en Madrid encara és un centre industrial amb un 25% de les exportacions totals espanyoles.

Nova economia

La nova economia basada en el coneixement ha possibilitat la creació del Districte 22@ enfocat a les noves tecnologies. Barcelona és una gran zona comercial i un destí del turisme d’oci i de negocis. La Fira de Barcelona amb 3,5 milions de visitants anuals és la més important d’Espanya. L’àrea metropolitana de Barcelona concentra el 66% de la població de Catalunya que l’any 2009 va assolir un PIB per capita del 126% sobre el PIB mitjà de la Unió Europea de 27.

Educació

La ciutat de Barcelona tenia el curs 2008-2009 més de 423.000 estudiants que representa un 25% de la població total. D’aquests més de 187.000 són estudiants universitaris. Les Universitats de la ciutat gaudeixen d’un gran prestigi internacional.

Seguretat

La Junta local de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona coordina els diferents cossos de seguretat de l’Estat: Policia Nacional, Guàrdia Civil, Guàrdia Urbana de Barcelona i Mossos d’Esquadra.

Transport

La mobilitat per Barcelona està condicionada per l’ús del vehicle privat tant de motos com automòbils, malgrat que la ciutat disposa d’una xarxa d’autobusos urbans, metro, ferrocarril, tramvia, taxis i carrils bici molt extensa.

Patrimoni de la humanitat

La Unesco té catalogades com a béns culturals i naturals les obres de Gaudí: parc Güell, palau Güell, la casa Milà, la Sagrada Família, la casa Vicens i la casa Batlló, el palau de la Música Catalana i l’hospital de Sant Pau de Lluís Domènech i Montaner.

Idiomes

La majoria de la població és bilingüe parlant els idiomes castellà i català.

Museus

La ciutat disposa de nombrosos museus i fundacions tant públiques com privades: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Museu de la Música, Museu de la Xocolata, Fundació Joan Miró, Fundació Antoni Tàpies, Museu Picasso, Museu del Futbol Club Barcelona, MACBA, Museu d’Història de Barcelona, CosmoCaixa, CaixaForum, Museu de la Pedrera, Museu Nacional d’Art de Catalunya (NMAC), Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Jardí Botànic Històric de Barcelona, Jardí Botànic de Barcelona, Museu del Disseny de Barcelona, Museu d’Història de Catalunya, Museu Etnològic i Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Teatres i cinemes

Els teatres més significatius de la ciutat són: El Gran Teatre del Liceu, Teatre Nacional de Catalunya, Teatre Lliure, Teatre Condal, Teatre Poliorama, Teatre Romea, Teatre Victòria i el Mercat de les Flors. Els cinemes que destaquen són la Filmoteca de Catalunya i Verdi.

Música i Festivals

Els espais de música en directe més importants són: Palau de la Música Catalana, Auditori, Barcelona Teatre Musical, Palau Sant Jordi, Camp Nou i Estadi Olímpic Lluís Companys. La ciutat acull diferents festivals com: Primavera Sound, Sónar, Festival Grec i Festes de la Mercè.

Esport

L’oferta d’espectacles esportius és àmplia:

Futbol: Futbol Club Barcelona i Reial Club Esportiu Espanyol de Barcelona
Tenis: Reial Club de Tenis Barcelona. Reial Club de Polo
Natació: Club Natació Barcelona, Club Natació Montjuïc

Esdeveniments esportius

Les competicions esportives al carrer més populars són: Cursa de El Corte Inglés, Cursa de la Mercè, Cursa Jean Bouin, Marató de Barcelona, Milla Sagrada Família i Travessa del Port de Nadal.