Escultura de Wilhelm Tell Wilhelm Tell, l’heroi suís per la llibertat del seu país

Autor: | 17 / 07 / 2017 | Categories: Ginebra-Zuric | Etiquetes: Escapada Rural, Escapada Urbana, Ruta Verda | Sense comentaris

Guillem Tell és un personatge de llegenda de principis del segle XIV.

La seva existència no ha estat demostrada, malgrat això resulta probable que algun dels relats d’un heroi suís fossin certs.

En qualsevol cas el mite encaixa en la lluita dels pagesos del cantó d’Uri en contra dels Habsburg.

Aquest moviment va confederar els cantons d’Uri, Schwyz i Unterwalden el 1291.

La victòria dels tres cantons a la batalla de Mogarten del 1315 va propiciar la fundació de l’Antiga Confederació Suïssa.

La llegenda de Tell

Guillem Tell era veí del poble de Bürglen del cantó d’Uri. Era un ballester famós per la seva punteria.

A finals del segle XIII la Casa d’Habsburg es va annexionar alguns cantons suïssos.

Altdorf

Un dia que Guillem Tell passava per la plaça major d’Altdorf acompanyat pel seu fill va refusar inclinar-se davant el barret instal·lat en honor a l’emperador.

El governador Hermann Gessler va fer detenir a Tell.

Gessler era coneixedor de la fama de Tell i el va obligar a disparar la seva ballesta a una poma col·locada sobre el cap del seu fill a 100 metres de distància.

Si encertava el tir, quedaria lliure i si no seria condemnat a mort.

Va introduir dues fletxes a la seva ballesta, va apuntar i va encertar la poma sense ferir al seu fill.

Quan el governador li va preguntar el motiu de la segona fletxa, Guillem Tell li va contestar que anava dirigida al cor del governador en el cas que la primera hagués ferit al seu fill.

La resposta va enfurismar a Gessler que el va tornar a detenir i va ordenar el seu empresonament al castell de Küsnacht.

Llac dels Quatre Cantons

De camí al castell a través del llac dels Quatre Cantons una tempesta va permetre a Tell la seva fugida.

Va tendir una emboscada al governador i el va matar amb la segona fletxa.

Aquest fet va marcar la sublevació dels cantons suïssos d’Uri, Schwyz i Unterwalden contra els Habsburg.

Guillem Tell es va convertir en l’heroi suís de la llibertat del seu país.

Plànol del llac dels quatre cantons (Tell)

El llac dels Quatre Cantons s’anomena així per la unió dels cantons d’Uri, Schwyz, Lucerna i Unterwalden. Aquest últim està segregat en Nidwalden i Obwalden.

En aquest llac transcorre una part de la llegenda sobre Guillem Tell.

Aquest relat llegendari explica que l’heroi suís va motivar la rebel·lió dels cantons suïssos contra el Sacre Imperi Romànic Germànic.

Bürglen (Tell)

Bürglen és una petita població del cantó de Schwyz que és considerada el lloc de naixement de Guillem Tell.

Una font del segle XVIII està rematada amb una escultura de l’heroi.

Capella

Sobre el terreny que suposadament ocupava la seva casa s’alça una capella de 1582.

La façana i l’interior estan decorats amb frescos sobre la llegenda d’aquest personatge.

Altdorf (Tell)

Altdorf és la capital del cantó d’Uri amb una població de 9.000 habitants de parla alemanya i de confessió majoritàriament catòlica.

Aquesta població està situada a la riba del llac Urnersee i la travessa el riu Reuss.

Segons el relat de Friedrich von Schiller aquesta ciutat va ser l’escenari on va tenir lloc la llegenda de Guillem Tell.

Probablement hauria passat a la plaça de l’Ajuntament a peus d’una antiga torre.

El 1895 una estàtua de bronze anomenada Telldenkmal va ser instal·lada a la plaça per commemorar aquest episodi.

Antic arsenal

L’antic arsenal és actualment la seu del museu cantonal d’antiguitats.

Tellspielhaus

Tellspielhaus és un teatre construït per representar obres de la història de Guillem Tell.

Urnersee (Tell)

El llac d’Uri o Urnersee forma part del llac dels Quatre Cantons.

Tellskapelle

La capella de Tell del segle XVI es troba a prop de Flüelen.

En aquest indret està situada la roca on va saltar Tell per escapar del vaixell que el portava a la presó de Küssnacht.

Llac dels Quatre Cantons

El riu Reuss entra al llac Urnersee i surt a Lucerna.

Schwyz (Tell)

Schwyz és la capital del cantó homònim amb una població de 15.000 habitants de parla alemanya i de confessió catòlica.

El poble d’Ibach-Schwyz que es troba al costat de la capital és el lloc d’origen de la famosa navalla militar suïssa.

Suïssa li deu el nom i l’escut al cantó de Schwyz.

El 1291 els cantons d’Uri, Schwyz i Unterwalden es van aliar i el 1315 van aconseguir expulsar als Habsburg.

Arxiu Federal

Al museu de l’Arxiu Federal es guarden els documents més importants d’aquesta antiga aliança.

Entre ells l’Acta de Constitució de la Confederació que és considerat el document fundacional de Suïssa.

Hauptplatz

Hauptplatz és la plaça major de la ciutat que està dominada per l’església barroca de Sant Martí i per l’Ajuntament del segle XVII.

Ajuntament

La façana de l’Ajuntament llueix una representació de la batalla de Morgaten.

Forum für Schweizer Geschichte

Un antic graner de 1711 alberga el Forum für Schweizer Geschichte que és un museu d’història dedicat a la vida quotidiana des de l’edat mitjana fins al segle XVII.