Autor: | 08 / 05 / 2017 | Categories: Ruta per les Comunitats de Castella la Manxa, Madrid i Castella i Lleó - Espanya (Inici: Sigüenza - Final: Àvila) (2017) | Etiquetes: Col·legiata, Jardins, Palau | Sense comentaris

El Palau Reial de la Granja de Sant Ildefons és una residència d’estiu de la monarquia espanyola.

Felip V que va ser el primer Borbó espanyol va aixecar aquest palau amb el propòsit de construir un nou Versalles.

Està situat a peus del Parc Nacional de la Serra de Guadarrama.

La Granja de Sant Ildefons

La Granja de Sant Ildefons és una població de la província de Segòvia que pertany a la Comunitat de Castella i Lleó.

L’any 2013 el municipi del Real Sitio de Sant Ildefons va ser declarat Patrimoni Mundial com a Reserva de la Biosfera per la Unesco.

Introducció històrica

L’any 1477 els Reis Catòlics van donar uns terrenys als monjos jerònims que van construir una hostatgeria i una granja. Abans hi havia un edifici de caça i una ermita dedicada a sant Ildefons.

Primer Borbó espanyol

El 1700 el duc d’Anjou es va convertir en Felip V rei d’Espanya.

L’any 1720 el primer Borbó espanyol compra la Granja de Sant Ildefons a l’Orde de Sant Jeroni. El propòsit és construir una residència per retirar-se de la vida de la cort.

El 1724 el rei abdica en favor del seu fill Lluís I però la mort del seu hereu va modificar els seus plans. Les edificacions es reformulen per convertir-les en residència d’estiu de la Família Reial. El projecte consisteix a construir un palau reial, una col·legiata i uns jardins comparables als de Versalles.

La reina Isabel de Farnesio va traslladar la cort a la Granja per concloure tots els edificis.

Carles III quan va accedir al tron el 1759 el va reafirmar com a palau estiuenc de la monarquia espanyola.

Segle XVIII – XIX

En aquest palau es va produir el casament del rei Carles IV (1788-1808) amb Maria Lluïsa de Parma.

També la firma del Tractat de Sant Ildefons (1796) entre Espanya i França.

La revolta dels sergents de la guarnició del palau  van obligar a la reina consort Maria Cristina de Nàpols a proclamar la Constitució de 1812.

Segle XX

Durant el regnat d’Alfons XIII (1902-1931) el palau de la Granja va mantenir el lligam amb la monarquia.

Aquí van néixer alguns fills del monarca com la infanta Isabel i  Joan de Borbó, comte de Barcelona.

Real Sitio de la Granja de Sant Ildefons

Plànol del Real Sitio

Jardins

Els jardins van ser concebuts com la part més important del conjunt.

Felip V va encarregar a l’arquitecte Carlier un jardí d’estil francès amb parterres i avingudes. Aquests espais estarien decorats amb gerros i estàtues de marbre blanc. També va demanar fonts amb escultures de plom envernissades que imitessin el bronze vermellós.

L’aigua és recollida en un dipòsit anomenat el Mar situat per sobre de la zona enjardinada. L’aigua surt dels sortidors per la força de gravetat fins a 40 metres.

Totes les fonts es posen en funcionament el dia 25 d’agost que és la festivitat de Sant Lluís. Aquest és el patró del Real Sitio.

Sector del Parterre de Palau i la Cascada Nova

El parterre és tan ample com el cos central del palau.

L’eix continua amb la cascada nova on es troba la font d’Anfitrite i de les tres Gràcies. A la part més alta el pavelló anomenat Glorieta de Marbres.

Sector de la Cursa de Cavalls

Aquest espai de terrasses a diferents nivells agrupa les fonts d’Apol·lo i Minerva. També la font de Neptú i l’estanc dels rius Ebre i Segre.

Sector de la Selva

Aquesta zona és l’eix transversal del jardí. Es troba la font de la Selva, el pont de la Ria i l’horta d’El Potosí.

Sector de la Fama

Des d’aquesta porta situada al costat sud del palau s’accedeix al pati d’Honor i les seves terrasses.

A la dreta es troba el parterre, la font i el bosquet de la Fama.

Font dels Banys de Diana

La font dels Banys de Diana es troba al final de l’eix de la Fama. Aquesta font va ser l’última a construir-se, la més costosa de totes i es considera la finalització dels jardins.

Palau Reial

La Granja va ser la residència favorita del rei Felip V i la seva esposa Isabel de Farnesio. L’edifici aixecat per l’arquitecte Ardemans va ser modificat pels italians Procaccini, Juvarra i Sacchetti que van ser contractats per la reina.

Del palau construït per Adermans (1720-1723) només queden les dues torres coronades per capitells de pissarra i la cúpula de la capella. Es tractava d’una variant de l’alcasser hispànic amb quatre torres. També es conserva el pati de la Fuente al centre de l’edifici.

Les ampliacions de Procaccini (1724-1734) van completar el conjunt amb el pati de Cotxes, el pati de la Ferradura i la façana oriental.

La façana de Juvarra

La façana de Juvarra (1735-1741) és l’edificació més important del barroc tardà europeu.

Pilastres i columnes gegants de granit rosa de Sepúlveda combinen amb les escultures de marbre de Carrara de l’escultor Baratta.

Del conjunt escultòric destaquen les figures que suporten l’àtic que representen les Quatre Estacions. També Mart i Minerva encerclats simbolitzen Felip V i Isabel de Farnesio. L’escut, els capitells, els gerros i els trofeus d’armes complementen el conjunt.

Visita del palau

Les sales d’aquest edifici estan obertes al públic. Es corresponen als antics apartaments reials.

Totes les estances tenen voltes decorades al fresc pels italians Bonavía, Rusca i Fedeli menys les deteriorades per l’incendi de 1918.

Les portes i finestres són originals en fusta de noguera, olivera, vern i boix.

Totes les sales han estat restaurades amb la decoració que tenien durant el regnat de Felip V.

Des del pati de Cotxes s’accedeix a l’escala principal que és una obra de l’arquitecte Ardemans.

Sales de la planta principal

A la planta principal es trobaven les habitacions privades dels reis:

  • el zaguanete és una sala amb la funció de distribuïdor.
  • la galeria de retrats mostrava els quadres penjats de la família reial. La volta representa una al·legoria de la Transformació de Calixt en Ossa Major.
  • la peça de menjar agafa el nom d’una taula del segle XVIII.
  • el gabinet de la reina era l’estança d’Isabel de Farnesio. El sostre representa una al·legoria amb el Retorn triomfal de Jàson i Medea.
  • l’avantcambra de la reina servia per a les vetllades musicals. El fresc de la volta mostra la Caiguda de Belerofonte.
  • l’oratori.
  • el dormitori de ses majestats.
  • la peça del llit de recanvi o d’escriure.
  • el menjador va ser l’antiga cambra de Felip V.
  • saló de laques

Sales de la planta baixa

La planta baixa s’utilitzava per acollir les col·leccions reials.

Sales de:

  • la Pau que es representa al sostre. Belona admira a l’Abundància.
  • la Victòria amb estàtues de poder diví. Apol·lo domina l’estança.
  • la font de Galatea o de les petxines. Apareix Anfitrite banyant-se.
  • Hèrcules on hi ha una escultura de la reina Cristina de Suècia. La col·lecció adquirida per la monarca sueca entre 1653 i 1689 va ser comprada per Felip V.
  • la Veritat que destaca per les figures de Càstor i Pólux que ofereixen un sacrifici a la deessa Perséfone.
  • la Justícia on es troba l’escultura de la fe vetllada de 1720 que va ser un regal a Isabel de Farnesio.
  • marbres o d’Europa amb una decoració de marbres, bronzes, talles daurades i miralls.
  • la font d’Apol·lo envoltat de muses.

Col·legiata

L’any 1723 Ardemans va construir un temple de planta de creu llatina com a capella reial d’estil barroc.

Felip V li va atorgar el rang de Reial Església Col·legiata de la Santíssima Trinitat. Aquesta església estava regida per un abat amb jurisdicció pròpia.

Interior de la col·legiata

El retaule major va ser dissenyat per Ardemans. El quadre del retaule és una obra del napolità Solimena que s’anomena la Santíssima Trinitat i la Verge adorats pels sants patrons de la Família Reial.

La tribuna reial també va ser concebuda per Ardemans. Les columnes de marbre que suporten l’estructura van ser portades des de Roma amb la col·lecció de Cristina de Suècia. A la part baixa es troba el cadirat del cor de 1724.

Davant de la capella de les relíquies va ser instal·lat el cenotafi de Felip V i Isabel de Farnesio.

Museu de Tapissos

La col·lecció de tapissos d’aquest palau conté la quantitat més gran i de major qualitat de la Corona espanyola.

El domini dels reis espanyols de la Casa d’Àustria sobre els Països Baixos va propiciar aquestes col·leccions provinents de Flandes.

Destaca l’Apocalipsi que va ser teixida per a Felip II.